Un viatge culinari i cultural a una de les tradicions catalanes més emblemàtiques, la calçotada
El Gran Llibre de la Calçotada és una obra exhaustiva que explora la rica tradició culinària i cultural de la calçotada des de múltiples perspectives.
Amb voluntat enciclopèdica i mirada polièdrica i multidisciplinar, aquest llibre pretén transmetre tot allò que avui dia és la calçotada: un àpat concebut per a una trobada familiar o d’una colla d’amics, però que també se serveix per a centenars de comensals; un símbol de la identitat vallenca però també de tot Catalunya; un motor per a la malmesa activitat agrícola de casa nostra i un atractiu turístic; un producte gastronòmic popular que també inspira la cuina d’autor més sofisticada; una mostra de tradició i de modernitat; una menja, un ritual, una festa, una celebració i una experiència, en definitiva, que només tenen sentit si es viuen en companyia. Fins a dinou autors repassen els elements amb què compta la calçotada (la salsa, el vi, les olors…) i els seus diversos àmbits d’implicació: l’històric, el gastronòmic, l’econòmic, el social i l’artístic. També hi ha receptes i propostes gastronòmiques entorn del calçot d’alguns dels xefs més destacats del país, com Carme Ruscalleda, Ada Parellada, Ferran Adrià, Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas, del restaurant Disfrutar.
“Gràcies als primers receptaris que van incloure la calçotada en els seus reculls sabem que, en els inicis, la calçotada tenia lloc a l’hora de berenar, que els calçots eren cuits al caliu (no a la flama) i que, a partir dels anys quaranta del segle passat, experimentà canvis importants i una interessant evolució, que coincidí amb la seva expansió, popularitat i boom, i que alhora deixà enrere els seus orígens humils. Hem analitzat un bon nombre de documents (premsa, receptaris, dietaris…), dades històriques en definitiva, els quals, en alguns casos, transcrivim àmpliament. Són dades que conviden a divulgar un nou relat sobre els inicis de la calçotada i que en certs aspectes qüestionen el que s’ha anat repetint durant molt de temps. Com va néixer la calçotada? Se’n feien ja als segles XVIII i XIX? Xat de Benaiges és un mite o realment va existir?”